UBI CARITAS

Ara que tothom està tan indignat, que ens mirem amb lupa els sous i sobresous del veí, que barregem ètica i retribucions com potser s'hauria de barrejar sempre però de fet no es fa mai (bé, gairebé mai), trobo curiós que la patrulla habitual de menjacapellans no hagi donat senyals de vida a tertúlies radiofòniques, columnes periodístiques i comentaris digitals subratllant el gest del bisbe de Solsona, Xavier Novell, d'abaixar-se el sou un 25 per cent. Essent com és aquesta una retallada significativa, a mi el que em sembla més destacable, però, és que ens permet conèixer el sou mensual del directiu eclesial: 1.200€ fins ara, 900€ d'ara endavant. És cert que té la casa pagada, però el mateix es pot dir de molts futbolistes, dels presidents nacionals i autonòmics i de bona part dels militars que lluiten perquè no ens envaeixi el Marroc. I si comparem el nombre de zeros del sou del bisbe Novell no ja amb el dels pocavergonyes que fan veure que dirigeixen alguns bancs, sinó amb el dels ciutadans que seuen a una pila de despatxets públics i privats, què volen que els digui, trobo que la propera vegada que algú es cagui en Déu i en l'Església parlant de rics i pobres em permetré un lleu somriure i diré fluixet per a mi aquells versos de Sagarra:

Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.











MÉS
Ramon Bassas, "Reflexió a mig menjar capellans"