diumenge, 12 de febrer de 2012

10 COSES A DIR... (3/3)

[Marià Marín, Jaume Subirana, "10 coses a dir en veu alta sobre llibreries i digitalització"]














Ve d'aquí...


10. Amazon puja, Borders cau
Som davant d’un nou paradigma definit per dos condicionants rellevants:

- L’entrada d'agents nous i externs al sector (plataformes, fabricants electrònics), que sovint imposen regles de joc alienes i noves i alteren les condicions de mercat existents, regulades i pactades.
- La globalització del mercat editorial digital. Si bé té avantatges evidents com l’eixamplament de mercats, té també caires d’amenaça, com ara el monopoli dels gegants, el perill de reducció o fins marginalització de la indústria local, de determinats tipus de lectura (assaig, alta literatura) o de la producció cultural d’alguns països, cultures o idiomes (cas de la in/visibilitat del català).

Un exemple paradigmàtic de canvi en els actors de tot plegat, pel fet de no sortir-se'n que l’abocà a la fallida la tardor passada, ha estat el de la prestigiosa cadena de llibreries nord-americana Borders. A l’altre plat de la balança, com exemple de nou actor mutant i expansiu, Amazon. Present als Estats Units, al Canadà, a la Gran Bretanya, a França, Alemanya, la Xina, el Japó, Itàlia i, des de setembre de 2011, també a Espanya, ven a Internet vuit categories de productes diferents: llibres (diversos idiomes, inclòs el català), cinema-tv i música, electrònica, informàtica, videojocs, joguines, petits electrodomèstics i rellotges. Amazon, i això segurament és el més rellevant, ha tancat el cercle de la comercialització de continguts digitals: ja ha tret el seu propi navegador, Amazon Silk, que li permet conèixer els hàbits de la clientela, i la seva pròpia tauleta, la Kindle Fire, que funciona amb Android i té connexió 3G, pensada per al consum i compra de llibres, pel·lícules, revistes, aplicacions i música en lloguer, descàrrega o streaming.

Això espanta els llibreters
Tot plegat, el panorama que apuntem i el conjunt d’aquestes deu afirmacions, espanta molts llibreters. És ben natural, però la base per a la millor reacció sempre passa per una percepció tan informada, àmplia i contrastada com sigui possible de les qüestions. També d’allò que ens atemoreix. Dit, això, davant de la pregunta “I què s’hi pot fer?” proposem tres actituds, a manera de conclusió:

No actuar sols.
Mirar d’actuar gremialment, sectorialment també. I actuar pensant en la lectura tant com en la indústria. Sense indústria (sense sistemes, plataformes, xarxes de distribució, agents i mediadors, crítica) s’encongeix el sistema cultural i s’estreny el marge per a la lectura, i doncs per al negoci. Davant d’això, què els cal als llibreters? Sobretot eines financeres per a una reconversió imprescindible, per tal d’esdevenir focus culturals i de negoci proactius, definits per un segell de qualitat que es fonamenti en cinc fortaleses: la disposició d’un fons gran i ric, la capacitat de servei, l’arrelament social/local, una alta formació i una alta tecnificació.

Actuar sense por a equivocar-se.
Cal seguir i aprendre a entendre, sectorialment, els moviments de la revolució digital i, a partir d’aquí, definir circuits i protocols d’actuació compartits, fixar recursos, establir indicadors de mesura i fer-ho amb el mètode prova/error, perquè ningú no sap a hores d’ara realment, exactament, què s’ha de fer i com.

Buscant noves mirades i un concepte de lectura ampli.
Pensar un model de negoci interrelacionat amb la resta de la cultura i de les necessitats socials i professionals, i amb l’objectiu d’ajudar a crear i a mantenir uns lectors que volem que en siguin més encara i més de tot.

La digitalització altera el món del llibre i de les lletres i hi penetra de forma implacable però més lenta que no ens pensàvem, potser en part a causa de la crisi econòmica i financera. Això ens atorga un espai i un temps per reflexionar-hi. La qüestió genera molta literatura, també bastanta parauleria, i en general els dubtes (també les pors, i alguns prejudicis) predominen sobre les asseveracions. Però el que és segur és que l’actitud del seu i espera és la pitjor de totes les opcions possibles.


    Marià Marín i Torné
    Jaume Subirana i Ortín

4 comentaris:

  1. Quasi percebo com una ferida que aquest afany de reflexió prospectiva, el dels vostres 10 punts, no mereixi cap comentari.
    M'aturaré en un indici que conec del cert. Fa uns anys que, amb mon fill (ara de 31 i independent), vam comprar a mitges una perforadora d'espirals per a enquadernar. Llavors ell tenia el desfici d'imprimir PDF's i més PDF's dels llibres que volia, per a després enquadernar-los. Ara, quan el seu darrer trasllat de pis, em va dir: no voldràs l'enquadernadora? A mi, de fa temps, ja no em serveix de res...

    ResponElimina
  2. L'article de Suso de Toro a "L V" d'avui m'ha semblat que tenia uns quants punts de contacte amb aquests darrers posts teus. M'ho he de llegir tot més a poc a poc per veure coincidències i divergències -i posicionament- des de la meva perspectiva de simple lector.
    http://elcomentario.tv/reggio/la-nueva-vida-adicta-de-suso-de-toro-en-la-vanguardia/13/02/2012/

    ResponElimina
  3. Als llibreters el calia un congrés!
    I n'és prova la satisfacció general un cop aquest s'ha clos. M'arriben inputs que penso en són indicatius:

    1. Calia parlar de tot: prou d'esquivar certs temes o d'enrocar-se en el de sempre.
    2. Calia parlar de la professió: de la formació a la gestió.
    3. Calia debatre, i no sense polèmica, l'impacte de la digitalització.
    4, I, sobretot, calia que fossin els llibreters els qui prenguessin la iniciaiva sectoial. Són els primers a tocar client i els primers a ser-ne prescriptors, per tant es mereixen prepoderància i lideratge, que han gosat, en aquest congrés, dir en veu alta.

    ResponElimina
  4. Felicitats per la comunicació. Tant de bo es mogui alguna cosa i no ho acabem lamentant quan pel camí perdem llibreries i literatura en català!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió