10 COSES A DIR... (3/3)

[Marià Marín, Jaume Subirana, "10 coses a dir en veu alta sobre llibreries i digitalització"]














Ve d'aquí...


10. Amazon puja, Borders cau
Som davant d’un nou paradigma definit per dos condicionants rellevants:

- L’entrada d'agents nous i externs al sector (plataformes, fabricants electrònics), que sovint imposen regles de joc alienes i noves i alteren les condicions de mercat existents, regulades i pactades.
- La globalització del mercat editorial digital. Si bé té avantatges evidents com l’eixamplament de mercats, té també caires d’amenaça, com ara el monopoli dels gegants, el perill de reducció o fins marginalització de la indústria local, de determinats tipus de lectura (assaig, alta literatura) o de la producció cultural d’alguns països, cultures o idiomes (cas de la in/visibilitat del català).

Un exemple paradigmàtic de canvi en els actors de tot plegat, pel fet de no sortir-se'n que l’abocà a la fallida la tardor passada, ha estat el de la prestigiosa cadena de llibreries nord-americana Borders. A l’altre plat de la balança, com exemple de nou actor mutant i expansiu, Amazon. Present als Estats Units, al Canadà, a la Gran Bretanya, a França, Alemanya, la Xina, el Japó, Itàlia i, des de setembre de 2011, també a Espanya, ven a Internet vuit categories de productes diferents: llibres (diversos idiomes, inclòs el català), cinema-tv i música, electrònica, informàtica, videojocs, joguines, petits electrodomèstics i rellotges. Amazon, i això segurament és el més rellevant, ha tancat el cercle de la comercialització de continguts digitals: ja ha tret el seu propi navegador, Amazon Silk, que li permet conèixer els hàbits de la clientela, i la seva pròpia tauleta, la Kindle Fire, que funciona amb Android i té connexió 3G, pensada per al consum i compra de llibres, pel·lícules, revistes, aplicacions i música en lloguer, descàrrega o streaming.

Això espanta els llibreters
Tot plegat, el panorama que apuntem i el conjunt d’aquestes deu afirmacions, espanta molts llibreters. És ben natural, però la base per a la millor reacció sempre passa per una percepció tan informada, àmplia i contrastada com sigui possible de les qüestions. També d’allò que ens atemoreix. Dit, això, davant de la pregunta “I què s’hi pot fer?” proposem tres actituds, a manera de conclusió:

No actuar sols.
Mirar d’actuar gremialment, sectorialment també. I actuar pensant en la lectura tant com en la indústria. Sense indústria (sense sistemes, plataformes, xarxes de distribució, agents i mediadors, crítica) s’encongeix el sistema cultural i s’estreny el marge per a la lectura, i doncs per al negoci. Davant d’això, què els cal als llibreters? Sobretot eines financeres per a una reconversió imprescindible, per tal d’esdevenir focus culturals i de negoci proactius, definits per un segell de qualitat que es fonamenti en cinc fortaleses: la disposició d’un fons gran i ric, la capacitat de servei, l’arrelament social/local, una alta formació i una alta tecnificació.

Actuar sense por a equivocar-se.
Cal seguir i aprendre a entendre, sectorialment, els moviments de la revolució digital i, a partir d’aquí, definir circuits i protocols d’actuació compartits, fixar recursos, establir indicadors de mesura i fer-ho amb el mètode prova/error, perquè ningú no sap a hores d’ara realment, exactament, què s’ha de fer i com.

Buscant noves mirades i un concepte de lectura ampli.
Pensar un model de negoci interrelacionat amb la resta de la cultura i de les necessitats socials i professionals, i amb l’objectiu d’ajudar a crear i a mantenir uns lectors que volem que en siguin més encara i més de tot.

La digitalització altera el món del llibre i de les lletres i hi penetra de forma implacable però més lenta que no ens pensàvem, potser en part a causa de la crisi econòmica i financera. Això ens atorga un espai i un temps per reflexionar-hi. La qüestió genera molta literatura, també bastanta parauleria, i en general els dubtes (també les pors, i alguns prejudicis) predominen sobre les asseveracions. Però el que és segur és que l’actitud del seu i espera és la pitjor de totes les opcions possibles.

    Marià Marín i Torné
    Jaume Subirana i Ortín