10 COSES A DIR... (2/3)

[Marià Marín, Jaume Subirana, "10 coses a dir en veu alta sobre llibreries i digitalització"]












Ve d'aquí...

5. A Frankfurt es dóna per suposat el canvi de fase
Les cròniques de la Fira de Frankfurt de 2011 parlen d’espais sense llogar i de cap gran novetat, ni d’autor ni de gènere, però d’una consciència clara que ja som en l’època de l’edició digital i, més encara, en la de la producció de continguts multimèdia. Superada la fase inicial de digitalitzar fons i d’engegar, des del sector, plataformes (Libranda, Leqtor, Edi.cat, Ebooks.com, etc), ara toca jugar la partida amb les normes de joc de grans actors forasters: Google, Amazon, Apple i Kobo. Els que distribueixen i venen, en digital i en paper, fabriquen i venen els aparells lectors: obren i tanquen el cercle, imposant unes condicions i uns marges que fan patir els editors i tremolar els llibreters, però que obren els ulls als autors i enllamineixen molts consumidors.

6. Les dades parlen soles... quan ens les mirem totes
La facturació de llibre-paper cau a tot el món, mentre que els continguts digitals no paren de créixer: el 2010 un 200%, segons la consultora Futuresource. Però els editors catalans i espanyols segueixen parlant de la petitesa del percentatge de vendes actuals del llibre electrònic. Els resultats del The Digital Census de 2011 demostren que més de la meitat dels qui treballen en el sector pensa que les vendes d’ebooks superaran les vendes de llibres-paper a finals d’aquesta dècada. Amazon ja va batre un rècord molt significatiu al primer trimestre de 2011: va vendre un 15% més de llibres digitals que de llibres en paper, amb uns ingressos superiors als 10.000 milions de dòlars. La disposició de més i millors aparells, dels e-readers a les tablets, l’alfabetització digital de la població i el desembarcament de les grans empreses de plataformes aniran accelerant aquest procés.

7. Els lectors busquen la satisfacció com a consumidors
Els lectors s’estimen les “seves” llibreries de capçalera, però no queda pas clar que contraposin aquest amor a un menyspreu per les lletres virtuals. Més aviat sembla que advoquen per la compatibilitat i la coexistència de totes dues realitats. Hi ha una generació jove que està modificant (i aviat com adults ja haurà modificat) els seus hàbits i els comportaments de percepció i de consum culturals. I ho haurà fet en un lapse de temps extraordinàriament breu. Per això, autors i lectors són els qui més adhesions demostren envers els llibres electrònics i les grans plataformes: més difusió, més abast, una relació més directa entre lectors i entre creadors i lectors, més diners per a l’autor i menys cost per a qui el llegeix. Més facilitat, més comoditat, més oferta... L’accés digital a la compra i a la lectura de llibres compleix una funció i/o satisfà (millor) una necessitat.

8. L’objectiu ha de ser anar a favor del lector/consumidor
Oferir-li allò que els altres (que Internet) no resolen prou bé: convertir les llibreries en espais socialment significatius on passin coses, on s'hi estigui bé, on ens coneguin, on ens aconsellin amb criteri, on aprenguis alguna cosa. Aquestes llibreries (a Catalunya n'hi ha unes quantes) són les que valdrà la pena lluitar per conservar... al costat de l'electrònica. Les llibreries s’haurien de sumar a l’eixamplament en curs de les formes de llegir amb una ampliació de la seva cartera de serveis, adaptada als gustos i necessitats dels clients, als nous hàbits lectors. En tenim un exemple (tot i que la iniciativa parteix de l’editor) amb Harper Collins, que el passat setembre anunciava la seva associació amb On Demand Books per posar en circulació 5.000 títols exhaurits mitjançant la impressió a demanda des de llibreries. No adaptar-se comporta una pèrdua cultural segura, més encara per al nostre país i per a la llengua catalana.

9. Canvien les maneres de comprar, però també les de llegir (o a l’inrevés)
Semblarà paradoxal, però la lectura, activitat solitària per definició, cada cop és més una “lectura social”, gràcies a l’ebook i a Internet. Els canvis digitals en el suport, en l'oferta, en els sistemes de comercialització... creen nous hàbits i també nous lectors on abans n’hi havia de refractaris. Hi haurà potser tres categories de lectors: els tradicionals, els digitals i els ambivalents? En aquesta bugada, es perd el llençol de la capacitat de lectura seqüencial? La societat de la informació, imposa la necessitat d’esdevenir lector? En aquest canvi, hi guanyen pes les lectures professionals i les socials? Caldrà actuar de manera diferenciada segons els tipus de lectura/lector? O es tracta tan sols de diferències de suport i d'hàbits?

Amb la transformació de les maneres de llegir s’hi relaciona la transformació del negoci en si, i s’exigeix l’adaptació de cadascun dels agents i d’aquests entre ells. Creadors i sector, però també mitjans de comunicació, prescriptors i mediadors, hauran de ser més oberts, més flexibles i treballar de forma més interactiva. Això afecta també la política, que haurà d’imaginar nous sistemes d’acció industrial i cultural sobre aquesta multiplicitat de canvis i d’agents, i nous sistemes de suport a iniciatives aparentment empresarials (les llibreries, per exemple) però també socialment i localment significatives.

[Continua aquí...]