dijous, 21 de juliol de 2011

LLIÇONS DE BORDERS

Tot i coneixent l'estat de prefallida de la companyia, una de les primeres coses que vaig fer en descobrir que al mall local, el Providence Place, hi havia una megabotiga de Borders va ser anar-me-n'hi de cap i, davant de la mirada entre escèptica i encuriosida dels dependents (dels pocs dependents que hi queden), fer-me la targeta de fidelització, que dóna dret a un seguit de descomptes que s'hi haurien d'anar acumulant... si és que triguen prou mesos a fer-los abaixar la persiana. Cadascú inverteix els quartos en les causes que més li vaguen.

Com que si al final Borders tanca del tot (deixant al carrer prop de deu mil persones, diuen) fatalment haurem de llegir alguna peça d'aquestes escrites amb pilot automàtic sobre la incompatibilitat entre cultura en suport físic i societat digital (avui amb la digitalització qualsevol s'hi atreveix, i les banalitats o bestieses sobre el tema surten de franc: la darrera, en veu d'una experta, que les humanitats seran digitals o no seran), us recomano la peça d'ahir d'Edward Nawotka, editor en cap de Publishing Perspectives, que explica d'allò més bé com el problema (els problemes) de Borders no han tingut tant a veure amb Internet com amb una sèrie de males decisions estratègiques, la primera de les quals es remunta al nomenament deu anys enrere com a capitost d'un senyor que venia de vendre begudes i aspirines i estava convençut que això dels llibres anava igual. La crònica és esplèndida i aclaridora, i hauria de servir d'antídot a fer servir el nom d'Internet en va. Amics i amigues llibreters i compradors de llibres: llegiu-vos-ho i pensem entre tots fins a quin punt som a prop o lluny de l'assumpte.


1 comentari:

  1. El teu apunt és excel·lent i l'article del senyor Nawotka, també. Gràcies, ha sigut molt il·luminador.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió