SOBRE LLIBRERIES: UNA CONTRIBUCIÓ

Avui s'inaugura a Tarragona el primer Congrés de Llibreters de Llengua Catalana. Amb el Marià Marín, fins fa uns mesos cap de l'Àrea del Llibre de l'ICIC (ara es diu diferent) i consultor de l’assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura" al postgrau sobre Llibre i lectura de la UOC, hi participem amb aquesta comunicació escrita a quatre mans.

"Botiga de llibreter", de Lola Anglada

10 COSES A DIR EN VEU ALTA
SOBRE LLIBRERIES I DIGITALITZACIÓ

Marià Marín, Jaume Subirana

Cal prendre’s seriosament el fenomen de la digitalització. Primer, perquè comporta un canvi en el model tradicional de negoci del sector editorial en conjunt. I segon, perquè enllà d’això modifica també (o acabarà modificant) els hàbits i el concepte mateix de lectura. No ens referim a la digitalització entesa com una mera innovació o modernització tecnològica, com una introducció d’eines i dispositius nous, sinó en termes de revolució: parlem d’un conjunt de canvis radicals que van més enllà del llibre-objecte i que abasten diversos àmbits professionals i el lleure i la cultura en el seu conjunt.

S’alteren les relacions –i les condicions econòmiques d’aquestes– entre els diversos actors de tota la cadena del món del llibre, de l’autor/productor al llibreter/minorista, tot passant pels lligams comercials dels autors amb agents i editors, i dels llibreters amb distribuïdors i editors. Canvien els costos, canvien els preus i els percentatges que hi van associats, canvien algunes de les funcions tradicionals i canviaran també –quan no se suprimeixin directament– alguns canals.

I tot plegat té lloc a escala global, cosa que genera preguntes, les més cabdals de les quals serien dues: si els papers (o fins i tot l’existència) dels actors que avui coneixem mantenen el seu sentit (i, en conseqüència, el seu futur), i si davant d’un fenomen conduït per operadors d’abast mundial (alguns, a més, externs al món del llibre tradicional: empreses tecnològiques) tenim marge d’acció local, si aquest marge és gran, petit, escàs o cap ni un.

Fetes aquestes consideracions introductòries, anem a les deu coses que ens sembla que a hores d’ara és bo de dir en veu alta –i més en un fòrum com aquest– en relació amb la confluència de llibreries i digitalització.

1. La indústria editorial és un clúster tradicional a Catalunya
Les indústries creatives, de manera destacada l’editorial, són des de fa dècades un motor econòmic a casa nostra, com ho demostren les dades macroeconòmiques: aportació al PIB, pes del VAB cultural o el fet que Catalunya sigui la sisena regió europea pel que fa al nombre d’ocupats en aquestes indústries. La dada és rellevant, perquè el sector editorial es defineix com un clúster que es caracteritza per aplegar alhora el talent i la creativitat, la formació, la facturació i la internacionalització. A més, es relaciona amb d’altres sectors, de l’audiovisual, als videojocs i el turisme, per dir-ne tres de fort impacte. En aquest ordit, les llibreries representen una xarxa formidable d’implantació territorial, de prescripció cultural i de presència lingüística. A més són encara, en el seu conjunt, el primer canal de venda de llibres.

2. Els continguts digitals acaben de néixer i creixen sense aturador
Els continguts digitals (que, si ho comparem amb la tradició editorial del país, com qui diu acaben de néixer) representen a hores d’ara el 45,5% de la facturació de la indústria de continguts i serveis audiovisuals de l’Estat, i es preveu que siguin el segon mercat en aportació al PIB. Les plataformes de continguts, els clubs de consumidors i afeccionats, els sistemes de venda de productes i d’entrades i les xarxes d’equipaments actuen com a multiplicadors dels seus públics potencials.

3. El Wait and see és la millor manera de quedar fora de joc
S'estén al sector editorial (sobretot entre distribuïdors i llibreters) la preocupació per l'adveniment de la digitalització. Els editors també s’amoïnen, però fan veure que no gaire, escudats en la irrellevància –de moment– del volum del comerç electrònic de llibres, en proporció més que inversa a les inversions a què cal fer front per dedicar-s’hi. Ara bé, saben els nostres editors que el Queda’t quiet a mirar què passa abans de fer-hi res és segurament la pitjor de les actituds empresarials? Saben que el mercat digital és encara marginal (3%) però no para de créixer exponencialment? Si ho saben, per què els costa tant refer els models de negoci, aplicar inversions, crear noves plataformes de distribució, fer màrqueting digital i usar les xarxes socials?

4. Europa també hi juga, i pren partit
Europa (la Unió Europea) és un agent potser no evident, però a tenir en compte. Per qüestions més cabdals que no sembla. N’apuntem tres: la normativa compartida en matèria de propietat intel·lectual a nivell de la Unió, l’oposició al desembarcament sense condicions de Google Books, i la igualació (a l’alça) de l’IVA dels aparells lectors per part de diversos països (França n’ha estat el darrer, el desembre de 2011), que és molt probable que acabi essent una decisió comunitària.

[Continua aquí...]