REX TREMENDAE MAJESTATIS
Sé que aquestes coses no s'han d'escriure de forma immediata. Sé que hi ha el risc que el sentiment o la manca de distància m'emboirin el judici. Sé, com diu un amic, que en el fons tots els equips s'acaben assemblant, que el futbol és un negoci tèrbol, que per a molta gent no és cultura o que per a d'altres no hauria de treure el nas en un bloc com aquest. Però permeteu-me per un dia tirar de rauxa i deixar-ho aquí escrit a cop calent: avui el F.C. Barcelona, el nou campió del món de clubs, ha jugat un partit majestàtic, noranta minuts per emmarcar-los i estudiar-los a les escoles de futbol. El dia que com a país siguem capaços de llegir i adaptar la meitat de les lliçons, en àmbits diversos, que l'èxit del Barça actual conté i comporta, aquell dia començarem a sortir del clot.
Sé que aquestes coses, en calent, no s'han de dir: vols dir el dia que tinguem un entrenador com Guardiola que renovi cada any i que se'n vagi quan no es vegi capaç de tirar l'equip endavant?
ResponEliminadeixar-se dur pel moment, pel corrent embriac del plaer, amb el cos ingràvid...gaudim-ne ara, que això no dura sempre!!
ResponElimina(per treure's el barret amb el que han dit els jugadors del santos: "ens han ensenyat com es juga a futbol")
Jordi
Sí, sí, i també ens ensenyen cada dia que cal mirar cap una altra banda per no saber d'on venen els calers, malgrat que els diners de Qatar vinguin tacats de sang i violacions de drets humans.
ResponEliminaQue sóc massa exagerat, potser, però si fossis una dona a Qatar, per exemple, què passaria?