LES EXCEPCIONS

Se cita sovint el general Baldomero Espartero, Virrey de Navarra, Regente del Reino y Presidente del Consejo de Ministros de España (tornat a més a primer pla, darrerament, gràcies a Gregorio Peces Barba), per la seva frase sobre els efectes terapèutics del bombardeig urbà periòdic en la salut del cos nacional: "A Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada cincuenta años" (un ritme que es va encarregar personalment de mantenir). No recordem tant, en canvi, les paraules igualment significatives de Severiano Martínez Anido (nascut, ves per on, al Ferrol), governador militar de Barcelona amb Primo de Rivera i futur ministre d'Orden Público amb Franco, qui en arribar l'any 1920 a la ciutat de Ferrer i Guàrdia i Layret avisava: “He estado en Cuba y en las Filipinas. Ahora tendría que estar en África. El Gobierno me envía a Barcelona y yo actuaré como si estuviese en campaña”.

L'Espanya moderna té aquesta tirada esportiva a fer front a les excepcions amb la mà dreta que la caracteritza. Ho dic avui pels embriagats d'excepcionalitat.