diumenge, 26 de juny de 2011

LLIÇÓ DEL TELONER

M'avisen que Miquel Pairolí abaixa la persiana de "L'escaire", la seva columna diària de fa anys a El Punt. Si l'heu llegit alguna vegada, no cal que us detalli fins a quin punt és una mala notícia. Si no el coneixeu, quedeu-vos amb la idea que Pairolí (que debutà el 1990 amb Paisatge amb flames i a la tardor ha publicat Octubre a Contravent) és sens dubte un dels millors dietaristes catalans contemporanis.

Us deixo amb el seu darrer article, "Teló"...











Convideu cinc cuiners a fer un arròs a la cassola, per exemple, i cada un us el farà diferent. Els ingredients, el sofregit, el punt de cocció variaran i, apagats els fogons, us serviran cinc arrossos potser excel·lents, però diversos de sabor i matís. Els cuiners, ara, tenen molt prestigi públic, més que mai. Els columnistes de premsa, no, com els periodistes en general. Despertem moltes més suspicàcies que els cuiners i estem avesats a sentir tot de retrets tòpics i habituals, que no comentarem. Però, igual que els cuiners, els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera. En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d'opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. [+]

MÉS
Josep M. Fonalleras, "Arròs Pairolí" (El Periódico)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió