dijous, 7 d’abril de 2011

UN HOMME QUI A PERDU SON PASSÉ

"L'avió ha arribat puntualment, i la gent s'ha precipitat cap a les portes de vidre. No he vist el poeta fins que ja ha travessat gairebé tot el vestíbul. Plorava. La gent el voltava, emocionada, aplaudint. Ha entrat al cotxe, i llavors un grup de gent jove ha desplegat una bandera i una pancarta: "Benvingut a Catalunya". L'Albert i jo hem anat a l'hotel Balmoral amb en Vallvé, vice-president de l'Òmnium. En Carner ja hi havia arribat amb la seva muller i l'Aramon (en el Dodge d'en Riera). L'he abraçat. No sé si m'ha reconegut, però jo li he dit el meu nom. Està gras; té els ulls vermellosos i poc sans, com sempre, i el mateix somriure irònic; duu una armilla de color. A la tarda hi he tornat amb la Josefina, perquè el periodista Del Arco li havia de fer una entrevista. Mentre li feia preguntes, hi havia també Émilie Noulet, muller del poeta, i l'Aramon. Ha estat una estona tensa i difícil, perquè el periodista –de qui la bona voluntat era, però evident– li preguntava coses del passat i en Carner ha perdut molt la memòria. "¿Qué cosa le quedó grabada en la retina la última vez que estuvo en Barcelona?". Sort que l'Émilie l'ajudava. L'Aramon i jo també fèiem el que podíem. "C'est un homme qui a perdu son passé" –comentava Émilie Noulet referint-se a la inoportunitat de les preguntes–."

Aquest és part de la crònica que Marià Manent consigna al seu dietari del retorn de Josep Carner a Catalunya, el 3 d'abril de 1970. L'entrevista que li va fer Del Arco avui pot llegir-se a l'hemeroteca de La Vanguardia, i algun bloc com Saragatona s'ha fet ressò del record d'aquells dies d'ara fa quaranta-un anys, amb la menció del punt de vista nou d'Artur Bladé.











MÉS
Bladé, Calders, Carner i algun altre (a provisionals/Saragatona).

1 comentari:

  1. a mi això que un home ha perdut el seu passat em sembla obvi...

    (després em llegiré el contingut, m'he quedat amb l'enunciat)

    ...i sí, és clar tots em perdut el passat, perquè ja ha ocorregut, quan el vivies, no els vas perdre o només en tenies la sensació perquè no el vivies plenament,

    perdre el passat, m'he dit?

    només tinc l'instant, l'ara i és efímer....

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió