PUNTÍ & PUNTÍ

Just avui que diu que arriba a les llibreries Els castellans (no l'he llegit sencer i doncs encara no en puc dir res, però un Puntí és sempre una molt bona notícia), avui deia els mitjans també ens avisen que Maletes perdudes ha obtingut la Lletra d'Or d'enguany. Pim, pam: un doble.

"Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: 'Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran'. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire..."