PETIT, GRAN

Segueixo amb interès el cas de la vicepresidenta mentidera. Com vostès ja deuen saber, Joana Ortega, titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals i Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, ha inflat el seu currículum professional públic afirmant-hi que és llicenciada en Psicologia quan resulta que no ha acabat la carrera.

Fins aquí, érem davant del cas d'una persona faronera: tots n'hem conegut algun/a a la colla, a la família o a la feina i sabem per simple experiència un parell de coses sobre la psicologia d'aquesta gent. Però llavors, com passa de vegades (i si no que ho preguntin a Bill Clinton), l'assumpte s'ha començat a embolicar i s'ha agreujat amb l'arribada de les excuses. Primer se'ns va dir que es tractava d'un "error involuntari" que la política democristiana no va ser a temps de corregir: donat que hem anat sabent que el mateix error era pertot i de fa anys, ara cal deduir que Joana Ortega és una persona o bé enganyadora o bé molt descurada (de què pot ser signe, si no, un error involuntari sostingut i repetit?)... i francament, cap de les dues opcions no lliga gaire amb el càrrec de vicepresidenta d'un país. Però llavors Ortega ho va reblar afirmant al Parlament que la falsedat (escriure el que no és sobre un mateix és falsedat, no pas cap error) "No es va fer amb ànim d'ofendre a ningú i amb una voluntat manifesta d'obtenir benefici, jo no acostumo a dir mentides". Resulta entendridor assabentar-se que algú que escriu una mentida (excepcional, perquè no sol fer-ho) que el fa semblar millor del que és ho fa desproveït de cap mena de voluntat d'obtenir-ne un benefici. La pregunta, però, és òbvia: llavors per què ho va fer (o va deixar que ho fessin i no ho ha corregit durant anys)?

Aquests dies sentim i llegim gent que sosté que s'està construint un castell a partir d'un gra de sorra. Són els que creuen que mentir al detall no té res a veure amb l'ànima i no pressuposa res pel que fa als grans assumptes que aquella persona hagi d'afrontar, que el fet que l'aigua escolant-se pel desaigua i el tifó tinguin la mateixa forma és un simple caprici de la natura. És en bona part el que sostenien els defensors de Bill Clinton. Certament, l'acció en si no té cap importància, però el que diu sobre Joana Ortega en té molta. A Alemanya, fa unes setmanes, Angela Merkel va acceptar la dimissió del jove ministre Karl Theodor zu Guttenberg perquè es va demostrar que havia plagiat la seva tesi doctoral. Però això és a Alemanya, on governen els democristians.

MÉS
Què hi diu en Mas (a Polònia).
Jordi Puntí, "Ja t'aprovarà o suspendrà la vida" (El Periódico, 21-XI-11)
I Rahola patina (sobre Portabella).