dimarts, 29 de març de 2011

GRANDEJAR

Tots hem estat petits, això és segur. I uns quants potser tindrem vés a saber si la sort o la desgràcia de passar per grans en alguna cosa, en algun moment. Però l'únic territori realment comú és la petitesa (parlo de petitesa, no d'infantesa). Tots hem fracassat i hem de fracassar, i algun dia acabar plegant de viure, això és segur: com deia aquell, el dubte veritable és sobre si hi ha vida abans de la mort. Per això l'únic territori realment compartit amb els altres deurà ser el del fracàs i les terminacions. Des d'aquesta doble perspectiva, l'encaparrament (retòric i vital) d'alguns en la grandesa i la immortalitat sona a viatge al País de Mai Més. O de Ningú Més.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió