dimecres, 30 de març del 2011

PERTINENÇA

Ser en un lloc, no ser d'un lloc. Perquè el lloc d'on érem ahir avui ja no hi és, o és en una altra banda.


2 comentaris:

  1. La meva àvia, arribada a Catalunya durant la dècada dels 50 del passat segle, quan algú encuriosit pel seu deix murcià li preguntava d'on era, sempre deia: "Yo, de donde coman mis hijos". Encara ara, i en faré 49 aviat, no he trobat ningú que expliqui millor que ella això de les arrels.

    ResponElimina
  2. Jordi Pich

    si que hi és, sempre, al nostre interior

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.