FOTOGRAFIA

Amb aquest noi immòbil com la fletxa de l’Eleata
noi enmig d’herbes altes no tinc res en comú
tret de la data de naixement les línies de la mà

la fotografia la va fer el meu pare abans de la segona guerra persa
pel fullatge i els núvols puc pensar que era agost
crits d’ocells i de grills olor de gra olor de plenitud

al fons el riu en els mapes romans anomenat Hýpanis
la llera el tro proper aconsellava refugiar-se entre els grecs
no quedaven pas lluny les seves colònies costaneres

el noi somriu confiat l’única ombra que coneix
és la del barret de palla l’ombra del pi l’ombra de la casa
i si algun resplendor dalt del cel el resplendor de la posta

petit meu Isaac acota el cap
solament un instant de dolor i després seràs
allò que vulguis —una oreneta un lliri camperol

jo he de vessar la teva sang petit meu
per tal que quedis innocent en el llampec d’estiu
ja per sempre segur com un insecte dins de l’àmbar
bell com una catedral de falgueres en el carbó servada.

 Zbigniew Herbert
 Versió de Narcís Comadira (usada amb permís)