diumenge, 28 de novembre de 2010

JOIA, ALEGRIA O FELICITAT

Fa poc la meva filla gran anava fent als de casa una enquesta escolar sobre la felicitat. Incòmode, vaig mirar d'escapolir-me de l'escomesa (que diria el mestre Puyal) el millor que vaig poder. Dies després, l'atzar –tan generós a la meva vida que de vegades dubto si no em devia equivocar de religió– em va posar a l'iPod un poema de Robinson Jeffers de la sèrie de muntatges que Josep Porcar fa i penja a Vimeo. El poema es diu "Joy", i mentre l'escoltava i el tornava a escoltar vaig entendre un cop més que certes coses s'expliquen molt millor en vers, i em vaig trobar traduint-lo per a la Clara. La primera lliçó va ser que en el simple títol ja hi trobem el primer nus, perquè tot i la temptació homòfona de posar-hi "Joia" diria que el que joia suscita en català no és pas la naturalitat del joy anglès (a banda del doble sentit amb joiell, inexistent a l'original). Llavors tenim alegria i felicitat. En Porcar hi va posar "Alegria". Jo, potser per il·lustrar millor la resposta a les preguntes de l'enquesta, m'inclino de moment per "Felicitat" (de fet, si haguéssim de traduir tots dos termes a l'anglès aniríem d'entrada a parar allà mateix: a happiness).

Us deixo aquí la meva versió del poema a dia d'avui.


FELICITAT

Tot i que la felicitat és millor que la pena, la felicitat no és gran.
La pau és gran, la força és gran.
Les estrelles no brillen de felicitat, ni és per felicitat que el voltor
estén al cel les seves veles grises
per damunt de la muntanya, ni és felicitat el que manté dreta
la muntanya desgastada mentre els anys com l'aigua
li caven els vessants. "Jo no sóc muntanya ni ocell
ni estrella, i busco la felicitat."
La feblesa del teu llinatge: de tota manera a la llarga el silenci
cobrirà aquests ulls pensarosos
.

   Robinson Jeffers



«Joy», de Robinson Jeffers from blocsdelletres on Vimeo.

1 comentari:

  1. Encara que la felicitat no sigui gran això fa que la valorem quan la gaudim en petits instants vitals.
    Gràcies per aquesta versió tan bonica del poema, les criatures sempre ens ensenyen alguna cosa, oi?

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió