divendres, 22 d’octubre de 2010

ERRATES A DEMANDA

Els diaris informen avui que Destino (ara al Grup 62) reprendrà l'edició dels volums exhaurits de fa anys de l'obra completa de Josep Pla, però que ho farà fent servir la impressió a demanda (per encàrrec)... a partir dels volums antics. Que són, com sap gairebé tothom, farcits d'errades, de vegades incomplets, gairebé sempre indocumentats pel que fa a la procedència (o fins i tot la llengua original) dels textos. Malaurats diners invertits a digitalitzar una obra corcada.

Si volem consolar-nos, ens queda celebrar com cal la constitució, en paral·lel, de la Càtedra Josep Pla vinculada a la Universitat de Girona i la promesa de posar en marxa la recopilació i futura edició de l'epistolari del gran narrador empordanès.

3 comentaris:

  1. El que no entenc, a banda del que dius, és per què no recorden que no fa gaires anys, se'n va fer una edició -millor o pitjor- amb tapes fosques que podríem dir que també es feia per encàrrec ja que anava apareixent als quioscos o es podia adquirir per subscripció. Devia ser l'any 2003 o 2004.

    ResponElimina
  2. I ja de pas es podria fer en format electrònic... Sembla que el sector editorial segueix uns camins "inescrutables"...

    ResponElimina
  3. A la notícia de Vilaweb citaven les següents paraules de Cornudella: "Hem treballat durant un any en els requisits de format, els acabats, la sobrecoberta… I em penso que hem aconseguit la qualitat que desitjàvem; els acabaments són molt bons."
    Jo respecto molt en Cornudella, i em sembla sincerament que fa una bona feina, però no sé què han estat fent, durant aquest any. "Requisits de format"? Però si és una còpia exacta del format de Destino... "Sobrecoberta"? Ídem... I les cobertes, toves. Això sí, 40 € per volum, quan a Destino en feien pagar 25 o 30, si no ho recordo malament. Però el que més em decep és que no hagin tornat a introduir el text. Ja entenc que deu ser una feinada, però no em sembla decent fer tanta propaganda si sempre acabem llegint la mateixa lletra, que sembla una fotocòpia. I, només per posar un exemple: algú podria arribar a calcular quantes vegades, en tota l'OC planiana surt l'adverbi "darrere" escrit "darrera" (confós amb l'adjectiu "darrer/-a"? Són tantes que ens en faríem creus. I com això, mil errates més!

    I encara una última cosa (semblo el tinent Colombo, perdoneu): això de l'edició a petició del client no acabarà buidant les lleixes de les llibreries i convertint el lector català en una raresa que es fa fer els llibres com qui va a cal sastre, en nou un concepte, més agraït, de clandestinitat? Potser exagero, però em sembla que els llibres també te'ls has de trobar, i els clàssics s'haurien de poder trobar sempre i arreu, físicament i digital.
    Molt interessant, molt, l'apunt!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió