INTERVENCIONISMO REALMENTE MANÍACO

Alguns, malgrat que hem estat unes quantes vegades al País Basc, ens hem abstingut sempre d'escriure papers públics sobre el que s'hi hauria de fer o de desfer per arreglar el terrorisme o recuperar l'anxova. I malgrat que hem llegit una mica de filosofia ens abstenim de donar lliçons públiques sobre el no-res. I si un dia vam anar a una cursa de cavalls no ens passa pel cap d'inferir de la nostra opinió personal com s'ha de regular aquest espectacle. Altres, però, parlen i no callen durant anys i panys del que coneixen i del que desconeixen, sobretot si ho menyspreen, i dictaminen amb especial contundència (citant ara Darwin i demà Nietszhe) sobre el pati d'altri, potser per allò que res humà no els és aliè (o era obscè?).

Sincerament, no sé què hauria votat ahir al Parlament, però havent llegit el que avui n'escriu el mateix catedràtic d'Ètica que dies enrere signà un dels papers més ofensius sobre l'Estatut i la manifestació de Barcelona ("la mayor concentración reaccionaria en la Ciudad Condal desde aquella que pidió el 'diálogo' con ETA tras el asesinato de Ernest Lluch"), em començo a plantejar bastant seriosament de posar en marxa una Iniciativa Legislativa Popular per pagar un viatge a les Galápagos amb bitllet només d'anada a l'autor del Panfleto contra el todo. Perquè s'hi pugui concentrar en la redacció de més, molts més pamflets.