COSES DELS RÀNQUINGS

Durant molts anys, amb els successius governs Pujol, ens vam acostumar a la xifra sempre creixent de títols de llibres publicats en català, senyal inequívoc segons els gestors d'aleshores de la salut de la cultura i la llengua catalanes. Ara l'apunt s'ha diversificat, i altres capitans polítics subratllen any sí i any també noves derivades: se suposa que el català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció al món i la vintena en edició. Quan un llegeix aquestes coses (sobretot si l'un s'hi dedica) se't dispara amunt la cella del dubte metòdi, en el doble sentit que sempre val més dubtar i que de passa dubtes del mètode de càlcul. Però suposant que sí, que les coses siguin així, parlant en termes de classificacions i rànquings em sembla que llavors hauríem de formular la pregunta pertinent (o impertinent, aneu a saber): fantàstic, i què fem (o com ho podem fer) perquè amb aquest sorprenent, excel·lent panorama mundial el català deixi de ser algun dia de forma tan clara la segona llengua a casa nostra?