VILLA I EL GUARANÍ

Interessant pel tema i simptomàtic pel to, l'article a El Periódico d'ahir sobre el fet que els jugadors del Paraguai es comuniquen entre ells al camp en guaraní no podia evitar frases sensacionals com ara "Els jugadors es senten còmodes parlant en la seva llengua"... Gran notícia, sí.

De tota manera, ara que el senyor Paniagua i altres periodistes peninsulars desplaçats a Johannesburg han tingut l'oportunitat de descobrir que a Sud-àfrica no es parla sud-africà i que la llengua oficial parlada per la part més gran de la població de Paraguai és el guaraní, potser podríem aprofitar l'avinentesa per comunicar a la concurrència i sobretot al flamant nou president del FC Barcelona, Sandro Rosell (que ahir al discurs d'investidura va demostrar el seu poliglotisme selectiu adreçant-se als presents als jardins de la Masia en català, castellà i anglès), la notícia que el màxim golejador de la selecció espanyola i recent fitxatge del Barça, David Villa, asturià de Tuílla, és asturianoparlant i un dels deu mil signataris de la campanya "Yo doi la cara pola Oficialidá", per tal que la reforma de l'estatut asturià reculli l'oficialitat de la llengua de la comunitat (cosa que ara mateix no passa). Potser això facilitarà que Villa aprengui un mínim de català funcional, i podria ajudar a explicar als altres jugadors de la plantilla que a Espanya, com a Sud-àfrica i al Paraguai, no tot és tan monolingüe com es pensen i repeteixen mitjans, anunciants i presidents.











RESSONS
Màrius Serra, a La Vanguardia
Les Noticies (7-VII-2010)