dilluns, 21 de juny de 2010

CRÒNICA D'UNA SALVACIÓ ANUNCIADA

Per ells he caminat sense mirar on posava els peus.

Per ells he dut a la cartera durant mesos un nom apuntat de pressa en un tros de paper.

Per ells he demanat, desitjat, gastat, buscat, regalat, pispat, deixat, perdut i envejat, de vegades en va.

Per ells ja no sé viatjar ni badar ni dormir de gust sense un a prop.

Per ells la meva maleta sempre és la més pesada.

Per ells el meu fuster somriu quan em veu.

Per ells he perdut més d’un autobús, he rebut més d’un crit, he oblidat més d’un consell, he tingut més d’una discussió, he fet tard a més d’una cita, he guanyat més d’un amic, he rigut i he plorat, he decidit.

Si llegeixen habitualment aquestes pàgines ja saben de què els parlo. I segur que disfrutaran tant com jo amb dues novetats recents: les Bibliotecas llenas de fantasmas de Jacques Bonnet (a Anagrama) i Bibliofrenia (Melusina) de Joaquín Rodríguez, esplèndids catàlegs de bibliòfils en el sentit més intens (i de vegades extrem) del terme. Mentre me’ls empassava no he pogut evitar d’evocar l’esplèndid Ex-libris. Confessions d’una lectora d’Anne Fadiman (Eumo en català, Alba en castellà) i la novel·leta 84 Charing Cross Road de Helene Hanff (Empúries/Anagrama, que va tenir una digníssima adaptació al cinema amb Anne Bancroft i Anthony Hopkins de protagonistes). Tot plegat a l’altra banda de les toves i jeremíaques divagacions d’Umberto Eco i Jean-Claude Carrière (Nadie acabará con los libros, a Lumen), suposats advocats defensors d’un acusat sense judici. Perquè ningú no jutja avui el llibre. I ningú no l’amenaça de mort si no és que entenem que també estan amenaçats de mort l’escola, la família o l’alegria. Que les coses canvien, és evident. Però la defensa del llibre i el seu full de ruta futur han de venir per la banda de la lògica i del pragmatisme, amb l’afegit si es vol de la tradició i la implicació personal. Quan amb qualsevol causa s’ha de recórrer al lirisme intel·lectual o al patetisme ecologista, es torna causa perduda. Avui cal anar repetint certes obvietats perquè si no correm el risc d’enfitar-nos de reconfortants mentides: la cultura no va néixer amb el llibre, ni s’acabaria si el llibre desaparegués. Que no desapareixerà.










-------------------------------
Publicat a El Periódico, 16-VI-10
Versión en castellano

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió