COLGATS

Entro a la llibreria. Piles i piles de llibres, encara més que d'habitud, capses obertes a terra, llistes, noies i nois movent-se com en un magatzem, enganxant etiquetes, preparant taulells i improvisant lloc suplementari per col·locar el devessall de novetats, de llibres recuperats, de títols de fons, de coses que es venen o que algú suposa que es vendran. M'ho miro i em temo que per primera vegada a la vida em ve com un mareig, una mena de retracció que no sé si és basca o cansament o simple incapacitat d'avui per veure aquest excés en positiu. Llibres i llibres i més llibres triats, ordenats, amagats, ofegats, sepultats, aviat esvaïts. Per què, tot això, i un cop i un altre? Escriure, publicar-ne, comprar-ne, apuntar títols, llegir recomanacions que no ens faran el pes, discutir sobre noms d'amics i de menystinguts, voler encara, esperar, obrir, oblidar.

És el desmai, no la son, el que pesa als ulls del drac.