ESPANYA I ELL

Ja sabeu que tinc una certa flaca pel personatge, patrocinador entre d'altres del comptador permanent que el Flux lluu aquí a la dreta a dalt de tot. Ahir, El País va dedicar-li un extens reportatge i retrat signat per Elvira Lindo (que els nous campions de les essències van trigar poques hores a condemnar). Com sol passar en casos així, entre coses ja sabudes i línies i línies de declaracions de gent suposadament propera més o menys matxembrades hi ha un parell de perles de bon subratllar pels que els ulls se'ns escapen als detalls. La gran rojigualda amb màstil a la casa de Marbella (en alguna banda en dirien un completo) n'és un de gairebé entranyable. L'altre, en el meu cas, no arriba fins al final, amb el repàs de les fotos emmarcades que l'expresident ha triat per al seu despatx de la FAES. Al costat de dona, fills, néts, Sant Pare i grans estadistes, una de la presa de Perejil, aquell episodi que a l'estiu de 2002 va deixar-nos bocabadats i va posar en qüestió la cartografia del mismíssim Pentàgon. Orgullós que n'està ell. O, com diria Marquina, "España y yo somos así, señora".