NOU SEAT IBIZA

Segurament heu vist l'anunci (a la parada de l'autobús, en alguna revista), i probablement n'heu llegit també sense problemes la part escrita. Com diria el mestre Tusón, la llengua és tan dúctil i nosaltres tan hàbils que no ens acabem d'adonar de fins a quin punt en són, de sofisticats, els mecanismes per crear i destriar sentit amb les paraules.

NOU SEAT IBIZA GOOD STUFF. Això diu, la frase principal de l'anunci. I tot seguit nosaltres sabem ja que l'anunci és en català i que es refereix a alguna mena de novetat (no a la novena aportació a cap sèrie, ni al fruit de la noguera), que parla de la marca de cotxes fundada per l'INI el 1950 i amb seu a Martorell (sí, aquella que això no obstant —o potser just per això— no ha batejat mai en català ni amb cap topònim català cap cotxe seu) i doncs que hem de pronunciar l'acrònim en espanyol i no en anglès com passaria si es tractés d'una empresa ianqui de sofàs, que hem de llegir "Ibiza" i entendre Eivissa i saber que no es tracta de cap illa sinó d'un cotxe de gamma mitjana, que "good stuff" és ara sí anglès i no parla de segons quina mena de mercaderia sinó que és una manera publicitària de dir guai.

En cinc paraules hem sabut llegir i integrar tres llengües, un acrònim, un toc de menyspreu i la dosi de papanatisme habitual quan es tracta d'anuncis de cotxes. Qui diu que recula, la lectura?