QUATRE I TRES SOM VUIT

Són quatre joves a taula, una parella i dues amigues, però a més hi ha dos mòbils en marxa, pels quals els de la banda de la paret parlen i parlen mentre continua la conversa general que només no puc seguir perquè no entenc la seva llengua, i a més hi ha encara un cotxet amb un nadó que remuga en el dialecte universal en què remuguen els nadons i que la mare no deixa d'amoixar mentre pica displicent algun tros d'amanida i xerra i xerra amb la resta de la taula. Són, doncs, quatre comensals i tres més, com a mínim (sense incloure el pobre de la taula del costat que ha hagut de plegar el llibre, que s'assembla tant a mi). I per si dubtava que les aparences enganyen en un moment determinat la noia que menja i parla pel mòbil alça mirant-se les altres dues la llarga ungla de gelatina del dit índex, inclina la mitja melena rossa, s'allunya l'aparell de l'orella i somrient el sosté alçat al mig de la taula com una santa forma sobre els plats de pasta fumejant perquè la resta puguin dir alguna cosa que deu ser urgent a qui sigui que no ha pogut venir tot i que és ben bé con si hi fos, en aquesta taula nostra tan íntima i tan ben aprofitada.

(Si voleu informació sobre SHHH!, aneu aquí.)