diumenge, 7 de febrer de 2010

ARRELA I FLOREIX

(Per al Joan Josep, com si el recités son pare)











LES ESTRELLES

El cel és un camp
ple de meravelles;
l’ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.

Quan apunta el Sol,
les flors se repleguen;
quan el Sol se pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.

              Apel·les Mestres

2 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies, Jaume.
    JotaJota.

    ResponElimina
  2. Un poema preciós, Jaume. Quan tingui una estona (i tindràs permís per recordar-m'ho si t'encurioseix prou), t'explicaré la casta relació entre Apel·les Mestres i Lola Anglada.
    Albert B. (SdM)

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió