ARRELA I FLOREIX
(Per al Joan Josep, com si el recités son pare)
LES ESTRELLES
El cel és un camp
ple de meravelles;
l’ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Quan apunta el Sol,
les flors se repleguen;
quan el Sol se pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.
Apel·les Mestres
Moltíssimes gràcies, Jaume.
ResponEliminaJotaJota.
Un poema preciós, Jaume. Quan tingui una estona (i tindràs permís per recordar-m'ho si t'encurioseix prou), t'explicaré la casta relació entre Apel·les Mestres i Lola Anglada.
ResponEliminaAlbert B. (SdM)