LOCALS? DONCS, GLOBALS

Un dels nusos que als estudiants de català (i a molts catalanoparlants!) els toca desfer en l’aprenentatge formal de la llengua és el de l’ús del doncs. Col·loquialment, i fins i tot per escrit, molta gent tendeix a atorgar a la conjunció un valor causal, mentre que hauria d’expressar conseqüència o conclusió.

Dies enrere, arran de l’atorgament del premi Llibreter de narrativa 2009, Ada Castells plantejava en un article una certa dicotomia entre l’obra guanyadora, Winesburg, Ohio, de l’autor nord-americà Sherwood Anderson, i una de les finalistes, Olor de Colònia, de la berguedana Sílvia Alcàntara. Tal com apunta Castells, tots dos llibres fan localisme, però la novel·lista i periodista venia a dir que sembla que el d’un nord-americà quedi més guai que el nostre.

No sé si això és sempre així (se m’acut que avui al sector alimentari i al futbolístic, per exemple, passa més aviat a l’inrevés), però temo que literàriament per la nostra banda no hi ha gaire alternativa a la relació il·lativa del petit al més gran. Vull dir que som locals i per tant globals, no pas locals perquè som globals. Pot semblar un joc de paraules però no ho és: aquí hi ha primer un ou i després una gallina. Visca doncs el localisme, perquè en un cert sentit avui només es pot ser local. O la millor manera de ser global, d’accedir a una globalitat diguem-ne més sana, és gràcies o a través de la localitat, de la localització i, doncs, l’arrelament. Això, els que llegim llibres ho sabem fa temps perquè hem visitat el món del més enllà sense sortir d’Amherst gràcies a Emily Dickinson, hem entès l’antisemitisme europeu als anys trenta sense sortir de Ferrara gràcies a Giorgio Bassani, hem après els riscos de mantenir una promesa entre esperits a Comala de la mà de Juan Rulfo. Tots locals i, doncs, globals. En aquest sentit, Sílvia Alcàntara i el seu editor (Edicions de 1984) poden estar encantats d’haver posat la nostra Colònia al costat de Winesburg: per simples proporcions de les literatures respectives això és molt. I benvingut sigui el premi Llibreter que ens permet de fer-ho. Una altra cosa fóra si resulta que els jurats estableixen categories de localitat. Però aquest, com deia aquell, ja és un altre tema.

-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 18-XI-09
Versión en castellano