FRANC I DIGNE

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. [...] Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social."

Em sembla una bona notícia i una iniciativa excel·lent que dotze diaris del país (entre els quals La Vanguardia, l'Avui i El Periódico, i curiosament no El País) s'hagin posat d'acord per publicar ahir el mateix editorial, sota el títol "La dignitat de Catalunya". I com que a grans trets el subscric (i tant que "Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola"!), no me'n sé estar d'enllaçar-lo des d'aquí i recomanar-vos-en la lectura, per si també us passa que no sou usuaris habituals d'editorials.

D'altra banda, han estat també prou interessants les reaccions dels partits del país (incapaços de fa mesos, ells per la seva banda, de dir una sola cosa digne en comú).