dissabte, 28 de novembre de 2009

ANTINACIONS

Seguint amb el tema d'ahir, la reacció a El Mundo (què voleu, era un dels dos diaris que hi havia a l'hotel) va ser espectacular: a banda del destacat de portada, dedicaven al tema quatre (4) pàgines interiors, un reguitzell d'articles d'opinió i el seu editorial-bumerang, amb l'imaginatiu títol de "La dignidad de los españoles". Però pel meu gust el millor era el títolet de substrat racista (o essencialista, o nacionalista, si ens fa por segons quin vocabulari) que col·locaven a la foto del President Montilla i Johan Cruyff, just al mig de la portada: "De catalán a catalán". Com diu el compañero Pedro J., "Uno nació en Iznájar, Córdoba. El otro en Ámsterdam, Holanda", i això deu ser òbviament una tara que els incapacita i desautoritza. Ell, que va néixer a Logroño, ho sap prou bé. A ca l'ABC es devien sentir superats pel flanc essencial, i avui dissabte han reaccionat tornant-s'hi amb un titular de portada que parla del "frente radical catalán", pura essència informativa. Amb aquest llebeig, val a dir que ahir Juan José Millás tancava el seu bitllet ("Materias oscuras") a la contra del "diario global en español" líder de la suposada progressia amb aquestes paraules: "Por cierto, que cuando a una nación se le niega el estatus de nación deviene inevitablemente en una antinación (o sea, pura materia oscura). ¿Es preferible tener de vecina a una nación o a una antinación?".


1 comentari:

  1. Aquest és el problema,"Sentir-nos estimats o aprendre a viure en el conflicte. Aquesta és el dubte metafísic" de que ens parla Albert Om avui a l'avui:
    "Qualsevol cosa que fem els catalans, a l’acte correm a veure què n’han dit a Madrid. I encara no sé si volem que els agradi o que no els agradi. En privat, disfrutem perquè no els agrada. El diagnòstic d’això es diu masoquisme. Trobar el nostre plaer en la rebequeria dels altres. Però després, en públic, ens fem els ofesos perquè no els ha agradat allò que ja prevèiem i ja volíem que no els agradés. Aquí és quan el masoquisme es converteix en esquizofrènia. Diuen que en qualsevol guió, si no hi ha conflicte, no hi ha història. Però la nostra pel·lícula deu ser de les complicades. Nosaltres busquem el conflicte per després poder-nos-en queixar. Què volem exactament: que a Madrid ens donin la raó o veure’ls enfadats? Si fem les coses per agradar a Espanya, no avançarem. Si busquem el que més convingui a Catalunya, aleshores el conflicte és inevitable. Sentir-nos estimats o aprendre a viure en el conflicte. Aquesta és el dubte metafísic. I mentre no el resolguem, no avançarem."

    llibertat...(i visca el Barça!)

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió