diumenge, 13 de setembre de 2009

JO SON AQUELL

"Va ser un home del seu temps. Les actituds que tenia davant de les dones, els esclaus, els infidels, ens escandalitzarien. Però hi ha una mena de miracle: com una persona que es dedicava a escriure per raons purament socials de la seva època (per reclamar els seus drets en el camp de les lletres, per afirmar-se com a lletrat davant dels burgesos, dels eclesiàstics), com una persona treballant en un context tan diferent va poder escriure uns poemes que encara ens commouen i ens diuen coses. Això és un miracle, el miracle de la poesia." Parla l'hispanista Robert Archer, que sosté que els de per aquests verals no ens acabem de creure com era de bo aquell que va deixar escrit:

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge.
En tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall
.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió