JACTÀNCIA PLANETÀRIA
"Ese carácter universal es el que destacó Mario Vargas Llosa a este periódico poco después de recibir la noticia del premio. Si el jurado había distinguido en él a un maestro de la lengua española, él subrayó la vocación planetaria de esa misma lengua: 'Una universalidad nada artificial. Hasta muy recientemente, su expansión no ha sido obra de la promoción institucional, sino fruto de su propia dinámica y del empuje de sus hablantes'. [...] Enemigo declarado de toda 'jactancia nacionalista', el autor de El pez en el agua y Conversación en la Catedral afirmó que el español es la negación de todo nacionalismo: 'Es la lengua de quien quiere apropiársela. No tiene fronteras'."
Llegia avui aquest accés de clarividència (hi ha Nobels i Nobels) al suposat diari progressista espanyol i no podia treure'm del cap les paraules del professor Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística general de la Universidad Autónoma de Madrid, en la recent jornada de celebració dels 10 anys de Filologia Catalana a la UOC, quan desmuntava un per un els errors (i mentides) en què es basa el discurs sobre el castellà com a llengua naturalment cridada a l'expansió i l'hegemonia, i reprenia amb una sorprenent fredor el titular d'una entrevista amb ell que tinc retallada a la carpeta de coses útils: "El nacionalismo español es el más excluyente".
No costa gens entendre perquè Nacionalisme banal de Michael Billig no s'ha traduït mai a l'espanyol. El nacionalismo lingüístico de Juan Carlos Moreno Cabrera és el millor argumentari que he llegit contra els tòpics del nacionalisme lingüístic espanyol.
ResponEliminaSalutacions cordials.
A mi em fa l'efecte que han passat de l'antinacionalisme al supremacisme. El famós Manifiesto en va ser el tret de sortida.
ResponElimina