LLAVORS
Capcot, busca dins la tassa
del cappuccino, s'abraça
al matí d'entre setmana
ple de llavors i demana
més sucre. Desplega sobres
com un solar desguarnit
amb vora de serra i dit
que hi vigila, i ell hi cobra
el peatge trist i cru
d'una llàgrima on ningú
no s'ho espera, al fons de tot
d'aquella tassa on fa brot
la melangia lleugera
cada crua primavera.
JS
M'agrada :)
ResponEliminaGràcies Jaume. Per la poesia, per la música, per les reflexions.
ResponElimina