dilluns, 2 de febrer de 2009

SÍMBOLS, ESSÈNCIES











Que faci una passa endavant qui no hagi divagat sobre Mediterrani, classicisme, llatinitat i tota la pesca en un parc de Barcelona, de Perpinyà o de París o en algun museu ric i estranger amb nom amb ca davant d'una escultura de Clarà o de Maillol. Els grans nus femenins d'Arístides Maillol (Aristide com a ciutadà francès), en bronze o en pedra, han servit i continuen fent d'emblema d'una manera de veure i dir la cultura mediterrània. Ara, em fa gràcia assabentar-me que qui li va fer de model als darrers anys de la vida de l'escultor nordcatalà, Dina Vierny (més tard esdevinguda col·leccionista i galerista, i promotora de l'obra de Maillol), havia nascut a Kishinev, vila moldava famosa pel seu pogrom prou allunyada del Nostre Mar, nord enllà de l'última frontera de la romanitat... Com amb l'origen del Barça, del pa amb tomàquet o de la diada de Sant Jordi, un cop més l'essència acaba duent-nos a la més pura contingència.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió