diumenge, 25 de gener de 2009

MONTORNÈS, 1938













Alguna cosa de text patchwork cooperatiu (o si més no dialogat) també hi ha, en els blocs. Divendres, havent publicat el post sobre la sortida de Barcelona del bibliobús de la ILC a principis de 1939, vaig rebre aquest escrit de l'Enric Gomà, guionista, responsable de la llista "Al carrer" i amic amb casa familiar a Montornès del Vallès (per on havia passat el bibliobús). Un escrit que no em sé estar de transcriure, amb el seu permís:

Fa un temps, m’estava a la casa de Montornès quan vaig veure aparèixer una dona d’uns setanta anys pel camí. Vaig sortir a trobar-la i em va demanar si a la casa vella, Torressola, hi havia hagut nens refugiats durant la guerra. Li vaig respondre que no, perquè la casa la va aixecar el meu avi el 1947.

La dona, amb uns pocs anys, l’havien dut a Bèlgica el 1938, com tants altres nens republicans. Em va explicar que ella i sa mare havien estat refugiades en una masia de Montornès, unes quantes setmanes, amb tot de famílies escapades de la zona nacional, com es deia llavors. Que a Montornès la mare va caure malalta i va morir. Ella jugava amb les altres nenes pels volts de la casa i tot d’un plegat una amiga de sa mare la va cridar per dir-l’hi. Van enterrar la mare al cementiri de l’església i a partir de llavors anava cada dia a la punta d’una pineda des d’on es veia l’església, per resar-hi. Sempre havia tingut la recança de tornar-hi.

Vam buscar aquesta masia per tot el poble, durant ben bé una hora. Per últim, davant de Can Calders —ara és l’institut—, va reconèixer la casa: unes finestres petites a dalt de tot, la porta d’entrada, l’antiga casa del masover a la dreta. Vam caminar per la pineda que hi ha davant i vam mirar cap a l’església. Unes cases altes impedien veure l’església —el poble ha crescut molt—, però l’any 1938 es veia sense cap obstacle. Va callar una estona —crec que pregava.

4 comentaris:

  1. La foto amb la qual acompayes aquest post no correspon al poble de Montornès, sinó al de Vallromanes. Concretament és una foto de l'any 1920. La pots trobar al web municipal: foto. La confusió del relat pot provenir de què fins l'any 1936, Vallromanes formava part del Montornès...

    ResponElimina
  2. Glups... Ja l'he canviada. Gràcies per l'avís, Toni!

    ResponElimina
  3. Hola
    buscant sobre el meu poble, Montornès, he trobat aquesta història. La foto que acompanya és feta des del bosc del Pedró i la casa que surt en primer terme és Ca l'Espasell. La vista que tenia aquella dona a l'arribar a la punta de la pineda i mirar cap a l'església seria la que surt a aquesta imatge:
    http://picasaweb.google.com/plopezcon/FotosDeMontornSAntigues#5220203780878881922
    anys, després, abans que el poble creixés com ho ha fet, encara es podia veure l'esglesia des de l'entrada de la pineda de Manso Calders:
    http://picasaweb.google.com/plopezcon/FotosDeMontornSAntigues#5220203780878881922

    salutacions!

    ResponElimina
  4. Javi,

    Jo tinc casa a Montornès, Torressola, i me'l conec bé.

    Estic convençut que la casa que es veu a la foto penjada pel Jaume Subirana a Flux és Can Coll. A més a més, no està ben bé feta des del bosc del Pedró, sinó des de més a la dreta, una mica cap a la banda del cementiri.

    Per contra, Ca l'Espasell quedaria amagat darrere -o dins- d'aquelles alzines grosses -que encara hi són- que es veuen a mà dreta de la casa, una mica més avall.

    Pensa que Ca l'Espasell queda a tocar del camí antic de Martorelles.

    Enric Gomà

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió