EL CANTE DEL CIGNE
Llegeixo astorat (no pas pel que diu, per aquí res ja no ens astora, però sí perquè un diari ho aculli amb quina alegria) les animalades que avui signa el columnista. I em fan pensar, ves per on, en un dístic bèstia i ecològic de Samuel Coleridge que ahir vaig retrobar en un dels descobriments del dia, la incorporació del poeta i traductor Salvador Oliva (benvingut!) al gremi bloguer: Swans sing before they die 'twere no bad thing / Should certain persons die before they sing, que regirat ve a dir que si els cignes canten abans de morir potser no estaria malament que a algunes persones les convidessin a Sing Sing a anar a cantar.
Entrades
¿Quin columnista?
ResponEliminaPots posar-hi el nom del teu favorit.
ResponEliminaHe dinat mandonguilles al bar de la facultat, i a fe que no estaven malament,
ResponEliminaperò trobo que m'hauré de fer convidar per aquest prodigi efervescent de les lletres i la gastronomia. Em pregunto si fa pura propaganda perquè el conviden a tot arreu.
Ostres, Jaume, m'has fet trencar el cap uns segons per decidir qui era el meu "columnista favorit" (que cadascú pensi en el seu), però em sap greu afegir que l'estratègia del(s) diari(s) és ben calculada, no pas producte de cap frivolitat.