diumenge, 2 de novembre del 2008

RESURRECCIÓ









Així mig en broma ahir va fer cinc anys que vaig emprendre aquest F l u x amb un apunt sobre un memorial vist al Trinity College de Hartford, i de llavors ençà han passat mil vuit-cents dies, poc més d'un miler d'apunts i una pila d'històries prou bones —la més empipadora, aquest marcador d'aquí a la dreta que no hi ha manera de fer fora (a veure si hi ha sort dimarts).

Qualsevol moment és oportú per mirar enrere i preguntar-te si era això el que t'imaginaves (no pas el que volies: del bloc no en volia —ni en vull— res en concret). He vist callar massa adreces predilectes per creure que no arribarà un dia que ja n'hi haurà prou, i aquest dia hauria pogut ser ahir. Però no, ara mateix encara no. Disculpeu-me el canvi de registre: sempre tinc present una frase de Virginia Woolf llegida temps enrere que deia que ella havia deixat de creure en Déu el dia que va adonar-se que això no li representava cap mena de problema. Jo la vaig fer meva amb el petit ajust de seguir considerant-me creient fins al dia que m'adonés que no ser-ho no em representava cap problema. La mateixa idea (el mateix ajust) em serveix quan penso en el F l u x: de moment el que em cal és un motiu per deixar d'escriure-hi, no pas per continuar fent-ho.

Ara, digueu-me obvi, tou o cul de mal seient: alguna cosa es deu haver de retocar, cinc anys després, no? Ni que sigui per fer honor a la diada de Tots Sants. O sigui que m'he empescat una resurrecció de butxaca i d'avui en endavant aquest bloc admet comentaris (de moment, punxant a l'hora que figura al peu). Benvinguts, doncs, al F l u x 2.0. Sia'ns la mort una major naixença...

32 comentaris:

  1. Ja era hora!

    ResponElimina
  2. Potser tens raó, anònim... ;)

    ResponElimina
  3. Certament és una gran millora Jaume!(l’anònim té raó).
    la veritat és que moltes vegades m’he quedat amb les ganes de comentar un munt de coses en el munt d’actualitzacions que has fet.
    Et desitjo molta sort en aquest gran bloc i per molts més anys!
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. Em pareix una resurrecció de butxaca perfecta!

    ResponElimina
  5. Doncs sí, Jaume: els comentaris són una de les alegries de mantenir el blog. Reconec que no acostumo a deixar-ne gaires per la blogosfera, però no puc desaprofitar l'ocasió per constatar que el teu blog és un dels meus referents.

    Enhorabona i endavant!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  6. felicitats per l'aniversari i per això de deixar que els altres també hi escrivim. Per la part que em toca, és un honor de ser-hi, en aquesta festa!
    Fono

    ResponElimina
  7. Salut des dels llimbs dels blogs morts!!

    ResponElimina
  8. "Literature is strewn with the wreckage of men who have minded beyond reason the opinion of others." (Virginia Woolf, "A room of one’s own")

    Però gràcies per deixar-nos-hi ser i fer-nos-en partíceps! Per molts anys!

    ResponElimina
  9. Caram,

    Ara no només tindrem el privilegi de llegir el Flux sinó que, pel mateix preu, tindrem l'honor d'escriure-hi.

    Felicitats, Jaume!

    David Figueres

    ResponElimina
  10. Enhorabona i bon any.

    I ja que es pot comentar, aprofito per dir que no entenc que la setmana que ve tinguis cap motiu per treure el comptador, guanyi qui guanyi.

    Una altra cosa és que, amb la guerra "guanyada", es deixí d'insistir en el "no a la guerra". Això s'entén.

    ¡Salut!

    ResponElimina
  11. Carles, diguem que guanyar no han guanyat gaire res (des del Vietnam, hi tenen la mà trencada), però jo espero que com a mínim el canvi de republicans a demòcrates serveixi per activar el discurs "Hem d'anar-nos-en". Digue'm ingenu, si vols. Però és que m'agradaria no haver d'arribar a aquest altre cinquè aniversari, al març vinent...

    ResponElimina
  12. Estic acabant el White slaves of Maquinna, ... Ell sí que va ressucitar !!

    Jaume

    ResponElimina
  13. Home!!!

    Anys i anys, per molts anys...

    ResponElimina
  14. MOLT D'ANYS I BONS FLUX AMIC,
    GRÀCIES PER AQUESTA NOVA ÈPOCA! NO SOM MOLT COMENTARIER PERÒ TROB QUE ÉS UNA LLIBERTAT MERAVELLOSA AIXÒ DEL FEEDBACK.
    JA T'AMOLLARÉ ALLÒ QUE PENSI, RESSUSCITAT!
    PLAGUETA DE BORD

    ResponElimina
  15. Moltes felicitats per l'aniversari d'aquest bloc veterà, per la fermesa amb què decideixes continuar actualitzant-lo i també per obrir-lo als nombrosos seguidors.
    Per molts anys més!

    ResponElimina
  16. No devem llegir el mateix diari. Quinze segons a la web de la BBC em donen aquests resultats. (Recordem que l'Iraq té 18 províncies.)

    Notícia del 31.08.2006:

    "Iraqi forces are to take control of a second province under overall British command next month, Iraqi Prime Minister Nouri Maliki has said. Dhi Qar in the south is the second area to come under local control."

    Passen dos anys.

    Notícia de l' 01.09.08: "The US military has handed Anbar province, once the centre of Iraq's Sunni insurgency, to Iraqi control at a ceremony in the provincial capital. Anbar province began a transformation in 2006 as former insurgents turned against al-Qaeda and became US allies. More than a quarter of all US soldiers killed in Iraq have died in Anbar, which is Iraq's biggest province. With Anbar's transfer Iraqi forces will control security in 11 of the country's 18 provinces."

    Notícia del 29.10.08: "Iraqi authorities have taken over responsibility for security in another province from US military forces. Wasit, bordering Iran in the east of the country, is the 13th of Iraq's 18 provinces to be transferred."

    Es pot expressar de moltes maneres, però no és la més inexacta digui dir que l'exèrcit americà i el govern de l'Iraq estan guanyant la guerra. En aquest punt, tot el debat entre Obama i McCain és si la guerra està ja “tan” guanyada que els soldats poden anar passant cap a casa i que al 2010 només quedi un petit contingent a l'Iraq o bé si la retirada s'ha d'endarrerir fins al 2013. L’acord de fons és clar, i l’únic que discuteix és el que els polítics d’aquí en dirien “serrells”. Això sí, són un serrells molt ben escenificats, molt vistosos.

    En fi, tot plegat era per demostrar-te el perill que té això de deixar posar comentaris.

    ResponElimina
  17. Enhorabona per aplicar Glasnost a can Flux.

    Per molts anys.

    El Carles Miró et demostra que les resurreccions com aquesta provoquen insurreccions.

    Finalment, pel que fa a les creences, estic més a favor de la tesi virginiana que no pas de la teva.

    I, per acabar, t'amollo un enigmàrius capciós: "idèntic a Jesucrist" de sis lletres.

    Per molts anys, amic

    Màrius

    ResponElimina
  18. Ei Jaume!
    em sumo a les felicitacions dels 5 anys i un dia, i celebro també el canvi de Flux a Flux 2.0! Ara bé... agafa't, perquè tens un allau de seguidors delerosos de dir la seva després de cinc anys...! tindràs feina a respondre, o a moderar, o només a llegir!
    però gràcies per donar-nos l'oportunitat de comentar els posts

    una fidel seguidora, admiradora, i amiga, crec!

    mariona :D

    ResponElimina
  19. Cada dia passo a fer la visita, avui m’has obert la porta.

    :)

    ResponElimina
  20. em sembla que l'he clavat, l'enigmàrius... Per molts anys, home del Flux!

    ResponElimina
  21. Benvolguts anònims, Pol, Maria, Llibreter, Josep Maria, Subal, David, Carles, Josep, Biel, Joan Carles, Màrius, Mariona, Jaka: m'heu fet el millor regal d'aniversari possible... Una caiguda de l'ase!

    ResponElimina
  22. per molts anys... recordo que una vegada vaig estar-me una bona estona buscant com ho havia de fer per deixar un comentari

    ResponElimina
  23. Felicitats per un lustre (gens) FLU(i)X!

    ResponElimina
  24. Jaume, enhorabona, encara que espero poder-ho celebrar amb una cervesa, com fèiem abans de tot això.

    Cinc anys llegint-te... i ara ens faràs escriure!

    Una abraçada,

    Oriol Comas i Coma

    ResponElimina
  25. Jo creia que tu escrivies i nosaltres llegiem. Ara hem de fer totes 2 coses?

    Moltes felicitats.

    ResponElimina
  26. Felicitats per aquests cinc anys, Jaume, i que en vinguin cinc més. I gràcies per obrir els comentaris! Més d'un ha quedat en apunt mental per mandra d'escriure un correu electrònic.

    ResponElimina
  27. Doncs enhorabona per l'aniversari i per la "jornada de portes obertes". Fa temps que et segueixo i m'agrada d'en quan en quan no haver-me de mossegar la llengua, que es diu. (Enhorabona pel bloc també, s'hi aprenen coses que d'altra manera difícilment sabria)

    Salutacions!

    ResponElimina
  28. Vaja, m'alegro que deixis posar comentaris!

    Salutacions.

    ResponElimina
  29. Per molts anys Jaume que tu pugues escriure i nosaltres llegir-te! Gràcies per tantes bones estones.

    ResponElimina
  30. Gràcies a tots, novament!

    ResponElimina
  31. Ai senyor, espero que no te n'hagis penedit ja! Gràcies per les píndoles que m'acompanyen l'esmorzar. Petons!

    ResponElimina
  32. Felicitats Jaume! Una abraçada des del Vallès.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.