dimarts, 4 de novembre de 2008

IN-EDIT










Exuberància de roba fosca, pírcings, patilles i ulleres de pasta. Faig cua davant d'un dels cinemes de l'In-Edit (un festival internacional barceloní d'aquests que considera que és més cosmopolita imprimir entrades i cartelleria en la llengua de Manolo Escobar) per empassar-me la pel·lícula de Peter Bogdanovich sobre Tom Petty and the Heartbreakers, Runnin' Down a Dream (impossible trobar entrades per als Joy Division). Aclofat al seient amb quatre hores de metratge per davant, una de les primeres coses que m'hi sorprèn, vist des de la gran capital de la petita cultura catalana, és la facilitat amb què els col·legues (i competidors) del grup s'hi desfan en elogis cap a Petty (que va quedant clar que és bon músic i empresari però no pas cap germaneta de la caritat) i els seus nois. Intento imaginar-m'ho amb els protagonistes de les nostres lletres contemporànies a la pantalla i em faig un silenciós fart de riure. Després, quan el cantant relata els seus inicis i hi evoca les dues figures totèmiques, decantadores, d'Elvis Presley i els Beatles em pregunto qui pot haver fet un paper semblant a la poesia catalana. Ferrater, potser? Espriu per a nosaltres crec que ja no, i òbviament Riba tampoc. Qui ha fet que tot esclati, que hagi de ser sí o sí, que tinguis clar que el que vols és escriure versos? I qui ho fa avui, si és que es fa i algú encara ho faria?

3 comentaris:

  1. Vaig veure el documental el diumenge i coincideixo en tot el què dius.

    Sobre els desmesurats elogis al Petty, hi ha una possible explicació: el documental el paga ell, no?

    Ara bé, malgrat les flors que li dediquen, el Petty em va semblar un pèl superb (i no m'agradaria tenir-lo de 'jefe', vaja).

    Sobre qui seria l'Elvis de les lletres catalanes actuals? Ni idea. Només sé que alguns es deixen patilles llargues, però acaben sent 'patilleros'.

    ResponElimina
  2. i quina totèmica autoritat hauria escrit "Learning to fly"? Pocs poetes "nostres" escriurien "Comin down is the hardest thing". A mi m'agrada Petty... de vegades em sent una jove vella.

    ResponElimina
  3. Josep M. Fonalleras6/11/08 12:18

    Em sembla que parles del moll de l'ós (o os) de la cosa literària. Amb qui confiem? Qui fa de guia? Qui ens va alliçonar o encaminar o il·luminar?

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió