LA CONFRARIA DE LA SANTA CONTINUÏTAT
Era Eugeni d’Ors qui subratllava, ja a principis del segle XX, la importància per a la Cultura (ell aquestes coses les veia amb majúscules) de la constància, la no interrupció, i ho feia parlant al Glosari sobre la Santa Continuïtat. Continuïtat que permet construir amb el temps necessari bases sòlides potser poc rendibles, no haver d’estar sempre tornant a començar, anar sumant el millor de diferents tarannàs, reaprofitar feina ja ben feta, apostar a mig i llarg termini... Aquesta és la teoria, però en un país i una cultura tan necessitats com aquest nostre no cal gaire imaginació (ni experiència) per saber fins a quin punt Xènius hi tocava, com ens costa això d’afegir, afermar, enllaçar, aprofitar (que ve a voler dir, tot sumat, legitimar).
Diverses empreses i iniciatives exemplifiquen els miracles de la nostra Santa, però en el món editorial poques de tan clares com la "Biblioteca a tot vent" d’Edicions Proa, que aquests darrers mesos celebra a les llibreries el seu vuitantè aniversari. Vuitanta anys al món editorial són unes quantes vides. I una pila de noms i circumstàncies enllaçats. Així, Proa i els seus llibres taronja, nascuts el 1928 a Badalona de la mà de dos esquerranosos, Marcel·lí Antich i Josep Queralt, seran empeses pel vent de la història de la dictablanda a la República, la guerra, l’exili (a Perpinyà, Queralt manté el segell durant anys sense públic ni recursos), el franquisme tardà, la Generalitat recuperada i la Gran Fusió actual dins del Grup 62. En aquest viatge, la direcció literària ha passat de Joan Puig i Ferreter a Joan Oliver, Xavier Bru de Sala, Oriol Izquierdo i Isidor Cònsul (amb el patronatge de Joan-Baptista Cendrós primer i l’Enciclopèdia Catalana més tard): noms, baules que han dut fins a les nostres prestatgeries l’esperit universalista d’aquells que als anys trenta publicaven en català amb naturalitat la primera novel·la d’Irene Némirovsky o Els infants terribles de Cocteau, i traduïen directament del rus (de la mà de Francesc Payarols i Andreu Nin) Tolstoi i Dostoievski, com un prodigi. Santa Continuïtat, no ens abandonis!
Publicat a iLlibres/El Periódico, 24-IX-08
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.