dijous, 25 de setembre del 2008

A LA RIBA (I A LA FEINA)









Una picada no és un error, ni hauria d'estirar la ràbia: és informació. Ja saps a on és, i que hi va.

                                    * * *

Dues de seguides se m'escapen amb el salabre ja a l'aigua. Quan no ho saps tancar, no tens res. Bé, sí: una beneita sensació de fiasco.

                                    * * *

Quan pitjor llanço (i m'entrebanco i faig soroll i el fil s'enreda): quan hi ha algú altre mirant.

                                    * * *

Si la llançada no et surt bé torna-hi, rectifica. I calla. L'aigua no hi sent.

                                    * * *

Com més a prop (més endins) de l'aigua, més pla pots llançar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.