diumenge, 11 de maig de 2008

JOIES COMPARTIDES

Una col·lecció també pot ser una joia. I ara veig que, encara que llavors m'ho semblés, no llegia sol.

Gran bijuteria literària

Amb un cullerot a la mà, un dels nens obria una olla fumejant. Al seu costat, un altre cridava: "Sopa y asado de tortuga a punto, caballeros". Es deien Garnet, Baxter, Service, i eren els protagonistes de Dos años de vacaciones, la novel·la de Jules Verne. Havien naufragat i estaven en una illa, desemparats i amb una envejable sensació de llibertat. O bé aquella imatge congelada de Michel Strogoff, també de Verne, quan els esbirros de l'emir intentaven deixar cec el correu del tsar, per espia, tot cremant-li els ulls amb una fulla d'espasa roent (¡però les llàgrimes per la seva mare el salvarien!). O aquell altre moment, quan David Copperfield, l'heroi de Charles Dickens, cridava: "¡Estamos perdidos!" i queia de la barca a l'aigua, enmig d'un oceà encrespat que l'engolia potser per sempre...

Tinc a la retina centenars de vinyetes de la col·lecció Joyas Literarias Juveniles, aquelles adaptacions clàssiques en tebeo que va publicar als setanta Bruguera. Com molts nens de la meva època, vaig créixer llegint i mirant –i rellegint i remirant, fins a l'obsessió– aquelles versions tan simplificades com trepidants. Hauria volgut tenir les galteres perquè em regalessin nous títols. Amb un amic jugàvem a saber-nos la llista de memòria. N'hi havia més de 200. "El número 11..." Resposta: "¡Rob Roy, de Walter Scott!" "El 87!" "Botín de saqueo, de Karl May!".

Fa uns mesos, en aquesta mateixa columna, Rafael Tapounet ens parlava de les portades que Antonio Bernal dibuixava per a aquells tebeos. Ara podem reviure-les perquè Bruguera ha decidit recuperar la col·lecció. Robinson Crusoe i Los tres mosqueteros són entre els primers títols reeditats. En aquests temps de píxels i videojocs hiperrealistes, pot ser que als més joves aquests dibuixos els semblin barats com la bijuteria. I potser ho són, però jo els convidaria a mirar-se'ls i llegir-los sota un altre prisma. Em va venir la idea l'altre dia, al cine, veient Be kind, rewind, la pel·lícula de Michel Gondry. Les adaptacions de Bruguera eren com aquelles filmacions en vídeo casolà que fan els protagonistes. Les seves versions de pel·lícules com Els caçafantasmes o Robocop són potineres, sí, però el seu gran mèrit és que reflecteixen sobretot la passió per explicar històries, a qualsevol preu.


Jordi Puntí, El Periódico, 10-V-08

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió