MIRAR DE SABER

Nicolau Coma. Noi al costat d'una cadira amb una òliba (1915-1925). Arxiu Comarcal del Ripollès (Fons Nicolau Coma i Llitjós).

















És viva, l’òliba? Domesticada, doncs? Quants anys té, ell? Què els uneix? Qui es retrata aquí, de fet? Per què posar dret al costat d’un ocell a qui cedeixes el respatller de la cadira buida? Oi que s’assemblen (mireu-vos el pentinat, el nas, l’ull esquerre del noi)? O potser és que ell se’n diu (Oliva, Oliba o Xupa de malnom, i per això també el cigar)? Atrapats per l’escena, mirem de saber què comparteixen, què esperen, què miren els dos éssers retratats. Les òlibes, com Atenea, deessa de les ciències i la saviesa, hi veuen allà on els mortals no. I ell, també? Potser és un ocell de nit? Un setciències (a més d’un milhomes)? Un rapinyaire?

Mirar de saber és el gran voler.


[La imatge prové de l'exposició Miralls amb memòria. El text forma part del catàleg.]