divendres, 21 de març de 2008

FELIÇ POESIA

Avui 21 de març se celebra des de fa uns anys el Dia Mundial de la Poesia establert per la UNESCO. A casa nostra, la ILC i UNESCOcat han editat un opuscle amb un poema inèdit de Josep Piera en català i en una vintena de llengües escampat pels diaris. Alhora, m'assabento que fa vuitanta anys Joan Vergés. El poeta d'El gos i La vida nova, popular sobretot de la mà de la Nova Cançó per les musicacions de poemes com "El vell", "Em dius que el nostre amor" o "Petita i blanca", és un autor excessivament discret i obviat amb un grapat de poemes que són com cops de puny: simples, contundents, bells, eficaços. Aplegar Piera i Vergés potser no sigui una mala manera de celebrar la Diada.


LA POESIA

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera








PETITA I BLANCA

Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó,
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè,
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.

Joan Vergés

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió