divendres, 14 de març de 2008

AMB SALVÀ

Hi ha discussions o pseudodebats que tornen periòdicament, com la sequera o els tsunamis. La Bel Graña, autora de diverses obres sobre la cultura literària illenca i del recentment aparegut Els poetes de l'Escola Mallorquina i l'Associació per la Cultura de Mallorca (PAM), ha hagut d'escriure al seu bloc aquesta entrada que us recomano sobre Maria Antònia Salvà i la reticència ideològica, tants anys després, encara, envers la seva figura. Jo, que no participo a les jornades que menciona, no puc estar més d'acord amb la Isabel. I me'n vaig uns dies de vacances deixant al gerro de l'entrada de casa uns versos de la Maria Antònia...


QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar
.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió