TAPAR GERNIKA

El 3 de febrer de 2003 a aquest bloc encara li faltaven alguns mesos per veure la llum digital, però el comptador que des del primer moment ens acompanya a dalt de tot a la dreta, emprenyador, ja escalfava motors. Aquell dia, entrant a l'edifici de les Nacions Unides a Nova York, l'ambaixador argentí Arnoldo Listre va fer notar al canceller Carlos Ruckauf que s'havia tapat amb una immensa peça de roba blava (al davant de la qual havien col·locat les banderes dels països membres del Consell de Seguretat) la reproducció del Gernika de Picasso que hi ha penjada a la seu de l'organisme que hauria de vetllar perquè horrors com el del 26 d'abril de 1937 no es repeteixin. Hem s'assumir que algú va pensar que aquelles formes crispades i els cossos esbotzats en blanc i negre no quedarien bé, com a fons. Després, els diplomàtics i els professionals de la pau es van posar davant de les banderes, de la roba blava i del quadre tapat i van somriure a les càmeres i van respondre amb posat seriós les preguntes dels periodistes sobre l'imminent atac a l'Iraq que condemnaven i esperaven poder evitar. Ho conta Bernardo Atxaga en un llibret lluminós (Marques) de què voldria tornar a parlar aviat. Abans que ja faci cinc anys de tot plegat, si pot ser.