divendres, 28 de desembre de 2007

ANYS I ANYS I MÉS ANYS

L’any 1938, convidat pel PEN a Anglaterra per parlar-hi en nom dels escriptors fidels a la República, Carles Riba escriu des de Cambridge a Joan Vinyoli que ell i Clementina Arderiu hi fan "d’una mena d’ambaixadors intel·lectuals de Catalunya": el món cultural havia hagut de prendre partit per defensar el país i la democràcia, i els escriptors eren peons destacats d’aquella defensa.

És en aquest context que neix la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), fundada al 1937 i represa el 1987, llavors ja per llei del recuperat Parlament de Catalunya. Aquests dies la ILC celebra els 20 anys de la seva refundació i els 70 de la seva primera posada en marxa, però el calendari és tot ple d’altres commemoracions d’entitats literàries que remeten un cop i un altre al que hem estat: el PEN Català ha celebrat els 85 anys de la seva fundació (amb la presència, val a dir-ho, de Nadine Gordimer), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana els seus 30 anys de vida, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil els 25, i la Biblioteca de Catalunya (en ple centenari propi) ha programat unes lectures per commemorar els 50 anys de l’edició de Poesia de Josep Carner. A més, és a punt d’inaugurar-se (a l’Ateneu Barcelonès) una exposició sobre les 51 edicions de la Lletra d’Or, interessant premi lliurat per lectors qualificats amb la legitimitat de la independència i la pròpia trajectòria al llarg de mig segle en què el país ha canviat radicalment. Tot plegat il·lumina sobretot dos escenaris històrics: el dels anys trenta i el de la recuperació democràtica, als setanta/vuitanta.

Commemoracions i trajectòries estan molt bé pel que diuen sobre la institucionalització de les entitats i sobre la voluntat de continuïtat de la nostra cultura literària, però tant com això també subratllen amb fluorescent, no ens enganyem, el pes de la història i la distància respecte allà d’on venim. Caldria saber fer que els aniversaris no pesin, que no se’ns tornin llast o condemna, cotilla o gir en espiral. Perquè treballem amb la llengua dels que hi eren, però ja no som a l’any 1938. Ni al 1978.

        Publicat a El Periódico (Èxit), 20-XII-07

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió