diumenge, 18 de novembre de 2007

COR MEU, EL MÓN










Voldria mirar, mirar més fort,
lligar aquests arbres,
aquells arbres que fugen,
el cel, les ones, més fort.
Lligar-me amb la llum i les pedres,
l'enorme pedra de la llum.
Res no em mira prou, però.
Mira i no em veu.
I què es desfibra,
el món o jo, mirall?
Llindar de comiat,
potser somriure.
Despreniment. Desistiment.
La mà que diu adéu,
que prem i amolla.
La gràcia d'un dia clar,
certa, punyent, però
pàl·lida sense remei.
Se'm queda enrere,
a baix i enrere.
Cor meu, el món,
no puc vestir-te de mirades!
Jo sóc això
que miro i se m'escapa
.

                  Jordi Sarsanedas, de Cor meu, el món (1999).
                  Aquí teniu l'autor llegint el poema, a VilaWebTV

[Per venir, dilluns al vespre, a l'espectacle-homenatge en record de Jordi Sarsanedas a la Sala Petita del TNC només heu de trucar al 616 744 121 o bé escriure a ilc.jsarsanedas@gencat.net]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió