DEU MINUTS

La imatge del centre i la perifèria (dels centres i les perifèries) no només funciona geogràficament o socialment, també ho fa des d'un punt de vista històric: també ens mirem per damunt de l'espatlla i calibrem des del nostre punt de vista els fets i els assoliments del passat, com més llunyà més digne de misericòrdia. Això ve a tomb, aquests dies que només sabem parlar de transports, d'un titular sensacional que acabo de trobar-me al diari: ara fa cent cinquanta-nou anys, quan va inaugurar-se el primer ferrocarril d'Espanya, la línia Barcelona-Mataró, el tren feia el recorregut en trenta minuts. I avui (després de l'exposició de 1888, de la de 1929, dels Jocs del 92, de dos estatuts i mig, dues Champions i una Fira de Frankfurt) en triga quaranta. Deu minuts de diferència, doncs. A favor de fa dos segles.

[PS. M'apunten des de Mataró, coincidint amb sant Simó, que la causa de la llarga durada del trajecte actual són les parades.]