VEÍ DE VOL LLEGINT NÉMIROVSKY

S'ha adormit amb les mans esteses sobre les pàgines dos-cents quaranta-sis i dos-cents quaranta-set del llibre: les venes grans, arrels blaves retortes, escapen enlaire d'un anell barat brillant com el marc del retrat de l'avi que no vaig arribar a conèixer i que potser un dia seré. Somriu quan el desvetllo per passar, es mou a poc a poc i després torna a seure i torna els ulls al llibre, i penso que no avui, un altre dia, més endavant, caminant pel passadís jo també faré tentines però a canvi llavors ja sabré si els protagonistes tenen més sort que l'autora, si hi ha salvació al final de la fugida.