PERÒ, HI HA RES MÉS?

Ni que sigui en reconeixement a la remuntada a Saragossa i per la perspectiva de la setmana que ens espera, avui que Alves i Ronaldinho coincidiran al mateix carril del Sánchez Pijuán espero que els divins alçacelles em sabran disculpar un petit parèntesi futboler. He trobat dos enllaços que s'ho valen. El primer és un reportatge al Guardian (gràcies, VilaWeb) sobre el cas Oleguer Presas, amb la traducció a l'anglès de l'article que tants hooligans del toro han decidit no llegir. L'altre, una crònica sentimental preciosa de Michael Robinson sobre el Liverpool i el que significa. Robinson n'era seguidor i hi va jugar, i era entre els que van alçar la Copa d'Europa el 1985 contra la Roma a Roma. Els que jugàvem al pati entre un núvol de bates fent de Marcial o de Martí Filosia i hem anat al Camp Nou de menuts a posar-nos les botes i la samarreta blaugrana en un vestuari amb olor de resclosit ni que sigui perquè ens diguessin que no gràcies, els que estimem aquest esport gran i absurd, agraïm petites històries com les que Robinson explica (impagable la xerrada tàctica de Fagan abans de la final romana). Mira, ara em sabrà menys greu si dimarts vinent passa el que diu la lògica. És clar que si alguna cosa ensenya el futbol és que la lògica, de vegades...