SKYTRAIN

He agafat el tren del cel un dia de boira, i la te de formigó elevada s'endinsa de pressa de pressa en una grisor difusa, lletosa, amb cases i carrers i cotxes i arbres i altres vies a esquerra i a dreta, uns metres més avall, i una veu va dient com si parlés dins d'una capsa el nom de les estacions, la gent entra i surt en silenci amb bosses de diumenge a la mà i viatgem, tots plegats, com si hi hagués destí, un final de línia al fons del fum moll suspès aquí al davant.