EMOCIÓ, IDEA, PARAULES

Repasso per enèsima vegada el llibre ja enviat de fet a l’editor, perquè hi he trobat (argh!) una rima falsa i sé que hi ha tres o quatre llocs on em sembla que els versos no acaben d'anar per on jo voldria, i quan faig una pausa i entro a badar a internet em trobo als Quaderns de Terramar la transcripció d’unes paraules de Robert Frost adduïdes per Ponç Pons que podria escriure a la paret blanca que veig quan alço els ulls: "Un poema acomplert és aquell on l'emoció ha trobat la seva idea, i la idea ha trobat les paraules." Que clar. I que difícil.

I jo que em barallava amb un or pintat i una salvació anunciada en versos, evoco de cop (per què, per què no hi hauré pensat abans?) aquell Nature's first green is gold...


NOTHING GOLD CAN STAY

Nature's first green is gold,
Her hardest hue to hold.
Her early leaf's a flower;
But only so an hour.
Then leaf subsides to leaf.
So Eden sank to grief,
So dawn goes down to day.
Nothing gold can stay.

Que en la versió de Josep Maria Jaumà diu:


RES D'OR NO PERDURA

El primer verd de la natura
és or, un color que no dura.
I la primera fulla és una flor
d'una hora sola, i prou.
De fulla en fulla decau tot
com l'Edèn caigué en el dolor
i es dissol en dia l'aurora.
Res d'or no perdura.